0 Productes

català | castellano

Fongs a les ungles (Onicomicosi)

Definició

L’onicomicosi és una infecció de les ungles produïda per fongs. No sol causar molèsties, però altera l’estètica de les ungles afectades i, si no es tracta a temps, es pot cronificar i estendre.

Aquests fongs es transmeten per contacte directe i conviuen amb nosaltres sense produir infecció, fins que certs factors afavoreixen al fong i es tornen malignes creant així la infecció. Alguns dels factors de risc per desenvolupar onicomicosi són:

  • L’envelliment: al llarg dels anys acumulem més quantitat de fongs que colonitzen el peu, i les defenses del nostre cos són més dèbils per combatre els fongs.
  •  Mantenir el peu humit, com succeeix amb els nadadors i els atletes.
  • Patir peu d’atleta.
  • Patir altres malalties de la pell, com la psoriasis.
  • La diabetis, que afecta negativament a les defenses del nostre cos.
  • Tenir familiars amb onicomicosi, tant per que pot indicar certa predisposició genètica, com per la possible transmissió del fong.
  • Estar baix de defenses per quimioteràpia o per patir malalties com per exemple el sida (VIH).

Símptomes

Tenir fongs a les ungles difícilment produeix molèsties a las persones que ho pateixen. De vegades pot causar un dolor lleu, que pot cronificar-se si l’afectació és extensa. A més, és una porta d’accés per a diversos gèrmens que poden produir altres infeccions com la cel·lulitis, que és una infecció bacteriana aguda de la pell.

El principal problema, és estètic. Els símptomes de l’onicomicosi són les alteracions que presenten les ungles afectades, que canvien de color i de forma, prenent un aspecte desagradable.

 

Diagnòstic

La coloració, la deformitat i la fragilitat són característiques que ens orienten cap al diagnòstic de l’onicomicosi

Segons el tipus d’alteració que presenta l’ungla afectada per fongs es coneixen cinc patrons clínics característics d’infecció unguial:

 

  • Onicomicosi subunguial distal (OSD): és el tipus d’afectació més comú en el dit gros del peu. El fong està sota de l’ungla, entre la pell i l’ungla. Comença amb una taca groguenca a la vora lliure de l’ungla i va cap a l’arrel fent més gruixuda tota l’ungla. La superfície es torna més rugosa i pot fragmentar-se.

 

                            

  • Onicomicosi subunguial lateral (OSL): aquest tipus d’onicomicosi és igual que l’anterior, l’única diferència és que el fong comença des d’un lateral de l’ungla fins l’altre lateral destruint així tota l’ungla.

                                

  • Onicomicosi subunguial proximal (OSP): és igual que les formes anteriors però es fa malbé en primer lloc l’arrel de l’ungla, per on creix. Es veuen zones groguenques o blanquinoses que es desplacen fins la vora lliure de l’ungla. És un tipus estrany d’onicomicosi, difícil de trobar. 

                           

  • Onicomicosi blanca superficial: en aquest cas el fong no està sota de l’ungla sinó a la superfície. La infecció comença amb unes taques blanques a la superfície de l’ungla. Apareixen primer com petits punts que després s’uneixen i formen àrees més grans.

                             

  • Onicodistrofia: és en la major part dels casos l’estadi final de totes les variants d’infecció de l’ungla. S’anomena així la deformació total de l’ungla, que es torna molt gruixuda, corbada, i es desfà en fragments amb facilitat. 

                         

Donat que les infeccions per fongs a les ungles requereixen un tractament de llarga duració amb medicaments especialment cars, abans d’iniciar el tractament es deu confirmar el diagnòstic no solament mirant l’aspecte, s’ha de prendre una mostra de l’ungla que sospitem que té fongs, per realitzar un cultiu. La presa de la mostra per fer el cultiu s’ha de realitzar abans de començar el tractament. Si el pacient ja ha sigut tractat hauríem d’esperar un temps després de la supressió del tractament abans de la recollida de la mostra: 15 dies si s’han utilitzat cremes antifúngiques, 1 mes per les laques i de 1 a 3 mesos per els antifúngics orals. Si no esperem el temps convenient el resultat del cultiu pot sortir negatiu en la presència de fongs.

 

Diagnòstic diferencial

Encara que les característiques clíniques ens fan pensar en onicomicosi, el diagnòstic diferencial ens revela que moltes alteracions unguials es produeixen per altres causes com per exemple la psoriasis, algunes infeccions bacterianes, un hematoma subunguial que és el típic blau sota de l’ungla a causa d’un impacte, les ungles traumàtiques també ens donen una imatge semblant a ungles amb fongs, són les que reben constants impactes per excés de pressió amb el calçat. Tots aquests exemples són patologies unguials que acaben en una onicodistrofia sense presència de fongs. Per tan és important realitzar el cultiu de l’ungla per assegurar-nos un bon tractament.

 

Tractament

Quan es realitza el cultiu de la mostra d’una ungla afectada resulta interessant no només per assegurar-nos de la presència de fongs sinó també per conèixer l’espècie de fong que causa la infecció ja que el tractament es pot orientar millor en cada cas segons el tipus de fong. 

El tractament de les infeccions unguials micòtiques és difícil i els medicaments tòpics com per exemple les cremes o laques unguials, han demostrat ser ineficaces en l’eradicació de la infecció. Sovint és necessari realitzar un tractament oral durant 6-18 mesos, com a conseqüència de la llarga durada del tractament es recomana realitzar controls periòdics fent un anàlisi de sang.

 

Tractament casolà

Un remei casolà seria la povidona iodada, és activa front a bactèries, fongs, virus, protozoos i espores. L’aplicació de iodo dos cops al dia a les ungles afectades fa que desinfecti bé tota la capa unguial i mati al fong. No oblidar anar al professional per portar un control del tractament. 

 

 

 

S'entén que l'usuari consenteix un cop atesa la comunicació d'aquest lloc web que utilitza cookies , si decideix seguir navegant per la mateixa . Tancar